…i de vegades ens dóna alegries.
Sóc de les que pensa que en un món ple de tecnologies i de mitjans de comunicació, cada vegada parlem menys i cada vegada ens veiem menys.
De què serveix tenir telèfon fixe, telèfon mòbil, correu elèctronic, messenger, facebook, skype i d’altres tecnologies que encara desconec?
De què serveix si cada vegada ens parlem menys? I sobretot, si cada vegada ens abracem menys?
En aquesta reflexió estava quan de sobte ahir vaig tenir un reencontre amb una companya de l’institut. I aquesta trobada va ser gràcies a les noves tecnologies per què sinò no haguéssim sabut com trobar-nos ni haguéssim sabut l’una de l’altra.
Em va agradar veure a una dona madura, amb pors i dubtes, amb creences fortes i amb somnis pels que lluitar. Em va agradar la persona que es mostrar davant meu sense maquillar la seva realitat.
I em va saber a poc. I això és una de les millors coses que em pot passar, que em sorprenguin, que m’ encurioseixin.
Per tant, el passat torna i de vegades porta alguna alegria, tot i que sigui de la mà de les noves tecnologies que tendeixen a incomunicar-nos.
